Regina Giménez - Francisco Sanchéz - 02 juliol - 15 agost 2025 - ARTSY online - COSMOS: La forma de l'infinit

Serigrafia - Sèrie Gèometria Còsmica - 143 x 103 - Regina Giménez

 
Endinsa't en un espai on la geometria còsmica es troba amb la ressonància emocional. Regina Giménez crea el silenci amb l'estructura. Francisco Sánchez encén el buit amb el color.

El cosmos sempre ha despertat la imaginació; abans es pensava que estava format per quatre forces primàries: terra, aire, foc i aigua. Aquests elements, plens d'emoció i energia, reflectien un univers nascut no en la quietud, sinó en el moviment i la tensió.

Regina Giménez i Francisco Sánchez exploren imatges còsmiques a través d'enfocaments divergents però complementaris.

Giménez construeix un ordre tranquil a partir de fragments celestials: mapes, diagrames i formes minimalistes reunides en composicions poètiques i abstractes. Les seves obres evoquen el moviment planetari i el ritme científic, reinterpretats a través del color i la geometria.

Regina Giménez captura l'escala còsmica a través d'una lent profundament personal i canalitza la immensitat de l'espai a través de composicions atrevides. El seu llenguatge visual equilibra els oposats: colors vius i monocroms, geometria i emoció, abstracció i figuració. Els planetes, els eclipsis, les òrbites evoquen cossos celestes alliberats de la precisió científica i reimaginats com a formes líriques.

Sánchez, en canvi, explota d'expressió. Les seves pintures pulsen amb energia celestial: flaixos de llum, filaments atòmics i esclats estructurats que barregen l'arquitectura amb el caos.

Francisco Sánchez pinta el cosmos en moviment, on el sentiment esclata com una supernova. La seva pinzellada evoca explosions de matèria interestel·lar: filaments d'àtoms, flaixos d'energia, nebuloses que s'arremolinen en matèria fosca. Construeix l'espai amb formes geomètriques: rectangles que alhora confinen i alliberen explosions radiants. Una pintura podria insinuar una bola de foc al sistema solar; una altra brilla amb masses de color: grisos freds, blaus lluminosos, vermells carmesí que s'esvaeixen en l'ombra.

Junts, les seves obres revelen un univers modelat per l'equilibri i l'erupció, la ciència i l'emoció: un espai on la matèria esdevé metàfora i l'infinit esdevé íntim.

Tots dos exploren l'intercanvi de forma, modulació, temps i color, ampliant la seva recerca contínua en la materialitat de la imatge i la pintura. El procés per a un implica una superposició meticulosa de colors i per a l'altre l'ús de formes que oscil·len entre l'orgànic i l'arquitectònic.

Tots dos dominen la seva pràctica a la perfecció.