31 de març 2026 - Mor Sergi Mas, escultor, pintor, ceramista i gravador

Uns dies abans de la mort de Sergi Mas, un incendi va arrasar la fàbrica d'aigua d'Arinsal. Enmig de la devastació, es va fer una descoberta: el mural de ceràmica que havia creat per a la fàbrica va sobreviure gairebé intacte. Va semblar més que una coincidència: era com si el seu esperit hagués triat perdurar, un renaixement silenciós a través de l'art.

Sergi Mas va ser més que un artista; va ser un guardià de l'ànima cultural d'Andorra. Mai va ser simplement un artesà, ni simplement un artista: va ser ambdues coses alhora, i durant set dècades, va donar forma a l'escultura, el gravat, la pintura i la ceràmica, teixint la tradició en cada peça. Tot i haver nascut a Barcelona, el seu cor pertanyia a Andorra, on es va convertir en un defensor incansable del seu patrimoni i estil de muntanya. El seu taller era el seu santuari, ple de les seves creacions i la companyia dels seus gats. El 1991, va fundar La Xarranca, un col·lectiu artístic que va enfortir el teixit cultural del país i va donar espai perquè altres creessin.

El seu estil es va mantenir fidel a la tradició pirinenca: senzill, de vegades vorejant l'ingenu, però sempre sincer. Va tallar escultures de fusta com la Mare de Déu de Meritxell, va gravar els bells recipients de sal típics pirinencs i innombrables objectes que parlaven de la vida quotidiana a la muntanya. A través dels seus escrits i la seva col·lecció d'artefactes tradicionals, ens va recordar que l'art no només tracta de bellesa, sinó també de memòria, orígens i el valor de les coses senzilles.

La seva obra encara es pot admirar avui en llocs emblemàtics com el mobiliari de la Casa de la Vall, i el Tribunal de Corts a la planta baixa. També per l'antiga oficina de la Sindicatura i del comú lauredià, il·lustracions per a llibres, el baix relleu del ball de la Marratxa ofert al Copríncep De Gaulle.

Aquests espais porten la seva presència; va ser un guardià de l'art popular, de les antiguitats, de les tradicions gairebé perdudes. Va recuperar el folklore, l'ètica i l'estètica de les mans dels avantpassats, va trobar la manera de mantenir viu el pols de la tradició popular.

Per sobre de tot, Sergi Mas era un profund coneixedor de la cultura pirinenca. La seva obra era un diàleg amb la tradició, una manera de preservar i reinterpretar formes, objectes i imatges perquè poguessin tornar a viure. No només elaborava, sinó que recordava. No només preservava, sinó que reimaginava. I, en fer-ho, va donar a Andorra no només art, sinó també la memòria mateixa.

Durant la pandemia la fotògrafa Laura Gálvez-Rhein va crear un projecte que feia temps que volia fer: un llibre de fotos que capturava els últims dies de Sergi al seu taller històric d'Aixovall abans de traslladar-se a la Plaça Laurèdia. El llibre es va convertir en un "comiat diferit", que revelava el costat més personal de Sergi Mas, tant a través d'imatges com de textos. El gener de 2022, el llibre va ser presentat a la Galeria d'Art Taranmana per la mateixa fotògrafa @lgalvezr.photography acompanyada del seu pare, l'escriptor David Gálvez.

Voldria recollir alguns passatges de l'homenatge que va fer, en aquell moment, Silvia Riva González, Ministra de Cultura i Esports del Govern d'Andorra, al llibre: Sergi Mas. Comiat diferit.

(…) un artista que s'ha convertit en patrimoni de tots els andorrans. (…) que, a través de la seva obra, ha estat un element molt valuós per preservar la nostra identitat i mantenir vives les nostres tradicions. Sergi Mas ha obtingut el reconeixement i l'estima de tot un país i ha adquirit la condició d'artista andorrà per dret propi; (…)

Laura Gálvez Rhein es va graduar en Fotografia per l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya el 2009. En l'àmbit documental, treballa temes socials amb un enfocament antropològic i està especialment interessada en la identitat subjecta a la memòria individual, col·lectivament educativa i històrica.

Facebook Twitter Whatsapp E-mail