25 febrer 2025 - Francisco Sanchéz - "Estructura Espai-temps"
Tant si es tracta d'una ciutat al fons que sorgeix del no-res, d'un paisatge marítim o muntanyós, una sensació de desolació sempre és present a l'obra surrealista de Francisco; aquesta darrera pintura es podria considerar una obra important -entre d'altres- en la seva producció artística i abraça un punt d'inflexió, assolint una nova maduresa. Els cims salvatges s'eleven cap al cel i el paisatge àrid parla d'aïllament i solitud.
Els contrastos de la paleta, des dels grisos fins als negres i els blancs, són més pronunciats, destacant el dramatisme de la imatge de muntanyes i pics escarpats. Aquesta narrativa, juntament amb la boira flotant, estructurada en quatre línies horitzontals que semblen convergir i culminar a la part superior del quadre, per sobre dels pics centrals de la imatge, s'acosta al Romanticisme alemany del segle XIX, representat pel pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich.
Però la composició subjacent és el que atorga èmfasi a aquesta pintura. La importància que es dóna a les ressonàncies visuals en l'estructura de la pintura no és explícita, sinó que captiva la vista. L'artista compara la configuració amb acords musicals que creen un ritme i parla de trobar una fórmula per aconseguir una compilació melodiosa amb diversos registres sonors per harmonitzar la composició formal. A través de repeticions diagonals i disrupcions en mirall, com ara la irrupció de tres peculiaritats alineades, la torre, el fanal i els arbres, vertebra la pintura.
En moltes de les pintures de Francisco, un se sent transportat al món surrealista de Joc de Trons. Una descripció en particular és molt propera a les imatges i als molts elements que l'artista utilitza en les seves representacions.
És la que fa referència al Niu d'Àligues, l'antic castell i seu de la Casa d'Arryn, situat en un espatlla del cim, conegut com la Llança del Gegant, a diversos milers de peus per sobre del fons de la vall a les Muntanyes de la Lluna, a la Vall d'Arryn. Les representacions dels alts cims de les muntanyes, la neu i l'entorn desolat, els camins costeruts, les escales que no porten enlloc, les cascades, el castell –aquí representat per un monòlit– submergit en la boira, totes aquestes característiques contribueixen a evocar el món fantàstic de la novel·la escrita per George R.R. Martin en un diàleg sorprenent amb l'obra del pintor.
Llegir mésFacebook Twitter Whatsapp E-mail