Exposició en linía - "Sobre el paisatge" - Del 10 d'octubre al 31 de desembre de 2026 -

Clicar sobre Més info per veure l'exposició i el video

El títol invoca deliberadament una llarga tradició de representació del paisatge, des de les escenes pastorals del segle XVII fins a les pràctiques ecològiques contemporànies que entenen el paisatge com una construcció cultural i política en lloc d'una visió neutral. Dins d'aquest llinatge, Mujal s'acosta al paisatge no com un escenari, sinó com un territori viu modelat pel treball humà, els processos ambientals i el pas del temps.

A l'obra de Rosa Mujal, el paisatge no és simplement una vista o un gènere pictòric, sinó una construcció cultural modelada pel treball, l'agricultura, la memòria i el canvi ambiental.

Les seves pintures representen un paisatge format a través de generacions de coneixement i gestió agrícola. Representats en verds vibrants, els camps de conreu i les pastures de muntanya encarnen tant la vitalitat com la fragilitat. El color esdevé un dipòsit de memòria, evocant la persistència de les pràctiques rurals alhora que revela la vulnerabilitat dels paisatges cada cop més amenaçats per l'abandonament i la transformació. En aquest sentit, les obres amplien la tradició històrica de la pintura de paisatges més enllà de la contemplació estètica cap a la reflexió ecològica i el testimoni cultural.

En diàleg amb aquestes representacions panoràmiques, les obres botàniques de la sèrie La Résistance se centren en espècies herbàcies resistents que prosperen en entorns alterats i de transició. El Senecio inaequidens (seneci del Cap), l'Artemisia vulgaris (artemísia), la Medicago (alfals) i la Hypochaeris radicata (herba del gat) emergeixen en un verd delicat sobre un fons negre, minuciosament observades i identificades individualment. En ressonància amb la tradició de la il·lustració científica i botànica, aquestes pintures transformen plantes sovint ignorades en objectes d'atenció, resiliència i cura.

Lluny de ser únicament estudis botànics, aquestes plantes corrents, esdevenen portadores de memòria i coneixement cultural. Associades a tradicions culinàries, pràctiques medicinals i rituals estacionals, encarnen formes de saviesa ancestral que, des de fa molt de temps, vinculen les comunitats amb la terra. En aquest sentit, l'obra ressona amb la trajectòria de l’artista en l'àmbit de l'art botànic, alhora que respon a les inquietuds expressades per Mujal, que descriu «un país... que perd les seves arrels culturals, el saber fer ancestral i els rituals lligats als cicles estacionals i a les collites». A través d'aquestes plantes herbàcies, l'artista proposa un acte de resistència silenciosa, preservant i honorant formes de coneixement que corren el risc de desaparèixer en un món cada vegada més desconnectat.

Tot i arrelar-se en la geografia específica d'Andorra, l'obra de Mujal aborda una condició universal: la desaparició gradual dels paisatges agrícoles i l'erosió del coneixement cultural que hi va lligat. Mitjançant la interacció entre el paisatge i la representació botànica, Sobre el paisatge convida l'espectador a replantejar-se la relació entre les persones, la terra i la memòria, i a reflexionar sobre allò que perdura quan els mons cultivats comencen a transformar-se.