21 maig 2025 - Francisco Sanchéz - Estructura arquitectònica - Acrilíc i carbonets -130 x 180 -

Llegir més: clicar sobre la imatge o el botó ARTSY per descobrir més obra de l'artista.

Un cop més, Francisco Sanchéz canvia de registre, articulant el seu llenguatge pictòric al voltant d'un nou tema, que anomena Estructures arquitectòniques, projectant-se en la composició d'edificis enormes, d'espais grandiosos, aparentment buits. A través de línies convergents i punts de fuga -que aporten força i profunditat tant a l'obra com a la construcció que representa- delinea aquests impressionants arranjaments arquitectònics.

Aquestes obres retraten edificis semioberts, exposats a la intempèrie i situats a la vora del mar, que ens transporten a llocs aïllats, gairebé abandonats i misteriosos als quals sovint ens porta Francisco Sanchéz. 
És una necessitat subconscient d'aïllar-se de l'enrenou del món que ens envolta, de meditar, que compon aquests llenços de superestructures situades en enclavaments inaccessibles?

Un bany cromàtic de grisos i negres, conformen els infinits cels tempestuosos i mars infinits, l'horitzó sense fi, els núvols, el ciment fosc i humit tacat de ruixats continus, i els bassals d'aigua de pluja.

Les parets rectes i dures subratllen un entorn inhòspit, en el qual l'artista ha introduït alguns elements tangibles, una escala que no porta enlloc, una figura humana, una pintura, una escultura col·locada davant d'un símbol –com si es tractés d'un monument on es venera un ídol concret– que aporten a la imatge una realitat estranya. Aquestes característiques semblen incongruents en aquests escenaris, i serveixen sobretot per mesurar la immensitat de les infraestructures, i per dotar d'una mena d'ànima amb subtils tocs de vermells i marrons, a l'arquitectura colossal, de vegades esclafadora i impressionant.

Personatges perduts en un món oníric i surrealista, en una actitud de contemplació o d'introspecció, que potser, busquen una resposta a les seves reflexions o una fugida a un espai subliminal, paral·lel a l'estat d'ànim de l'artista.

L'element predominant és, per descomptat, la llum que l'artista controla d'una manera magistral. Il·lumina la imatge, aportant una brisa d'aire fresc gairebé palpable, plena de l'agradable olor de l'ozó després de la pluja. Reforça la sensació de fred, de solitud i la duresa de l'entorn.
Cal recordar que Francisco Sanchéz és un mestre excepcional de la tècnica mixta, i el color gris, embuit de transparències, que dóna com a resultat una barreja de magnifics tons de plata, perla, pissarra o gris canya.