ENG - CAT

Arxius

 

 

Christopher Hewett (1938-1983) va ser el quart de cinc germans Beryl, Stella i Peter, i la més petita Valerie.

Durant la segona guerra mundial els germans van ser evacuats desde Londres a una escola a Gal·les  juntament amb els seus nombrosos cosins.

 

Christopher va estudiar al Bishop's Stortford College; va ser allà on va conèixer el seu mestre d'escola, Walter J. Strachan qui va escriure en el catàleg pòstum Christopher Hewett "que tot mestre d'escola experimenta una emoció quan un alumne que percep com a "especial" entra a la seva vida... Tal com escriu  Strachan van compartir diversos  moments especials mes enllà del marc de l'aula al llarg dels anys, i com ho recull el catàleg: "Va ser durant aquells anys que ell i (Christopher)  "es passejaven  amb bicicleta a visitar les esglésies locals i en Christopher dibuixava els trets que li cridaven l'atenció". Anys despres també van planificar un viatje a través del nord de França, concretament de Normandia.

 

Strachan el va presentar a Sir Sydney Cockerell (1867–1962), conservador de museus i col·leccionista anglès, que va exercir de director del Museu Fitzwilliam de Cambridge (1908–1937) i que va establir amistat amb John Ruskin i William Morris, i va treballar com a secretari privat d'aquest últim. Cockerell va introduir Christopher en el món de la cal·ligrafia i  el va presentar a David Gould (1922–2004), marxant d'art i expert amb qui més tard va fundar la Taranman Art Gallery.

 

Quan en Christopher va anar a Xipre per complir el servei militar, van mantenir (David Gould) contacte epistolar. A l'acabar es van poder veure amb molta més freqüència mentre en Christopher va estudiar un temps a l'Escola de Dibuix Ruskin d'Oxford. Va ser durant aquells dies que van "recórrer els Costwolds en un Austin Seven descapotable, visitant esglésies antigues i passant hores discutint tots els aspectes de l'art anglès."

 

Els anys següents, Christopher va estudiar Disseny d'Interiors al Royal College of Art i després va anar a París i va començar a treballar com a delineant arquitectònic. Va tornar a Londres després d'un accident de cotxe i va treballar per al negoci familiar durant un temps.

 

Per primera vegada al 1971 Christopher va visitar Algèria que va recorrer fins a Tamanrasset per l'antiga ruta a través de les muntanyes de l'Atles  en un vell Jeep  i on va viure amb el poble nòmada tuareg compartint la seva vida tranquil·la i pobre. Hi va retornar en differents occasions, la ultima en 1974. 

 

Va ser durant aquests primers anys dels setanta que a Christopher i David Gould s'els va acudir  la idea d'obrir una galeria d'art; finalment va obrir el 1974.

 

"Entre la meva feina en una casa de subhastes de Londres, passava hores al seu pis de South Kensington. Bevíem te xinès i menjàvem torrades, amb en Christopher amb l'inevitable cigarreta a la mà. Per què no seure en una galeria modesta tot el dia fent el mateix que ens preguntàvem?"

 

Extractes de Walter Strachan i David Gould - Prefaci del catàleg pòstum Christopher Hewett.