L'obra de Balmaseda mai és innòcua: inquieta, provoca i desafia. En un món on gran part de l'art contemporani s'inclina cap a l'autoindulgència estètica, les seves instal·lacions s'atreveixen a incomodar.

Prenguem, per exemple, l'eixam de crancs deshumanitzat a Ruta migratòria o els cavalls amputats a Fixed in Contemporaneity: es tracta de confrontacions dures i viscerals que deixen els espectadors inquiets.

Tot i això, Solo aire, l'última exposició de Balmaseda, ofereix un moment de pausa. En lloc de formes viscerals, se'ns presenta una col·lecció surrealista d'objectes inanimats, suspesos sobre llenços, on emergeixen formes orgàniques, inflades i distorsionades com si fossin ressuscitades pel mateix aire. Tot i que és més restringida en escala que les seves obres monumentals anteriors, la sèrie encara té el seu pes conceptual característic.

Aquesta és la seva primera exposició en una galeria d’art —la Galeria d'Art Taranmana d'Andorra— i també marca el seu debut a l'oli sobre tela, amb figures humanes col·locades al peu de les instal·lacions que ofereixen una perspectiva sòlida sobre aquests volums surrealistes.

La butaca retorçada i explotada del 2017 serveix com a plataforma de llançament visual i conceptual per a Solo aire, que inspira la sèrie i que l'artista voldria veure materialitzada en grans dimensions, esdevé una metàfora de la implosió i la transformació.

L'exposició culmina amb Virtus Unita Fortior, una versió audaçment satírica de l'escut d'armes andorrà, on les vaques de Bearn —que abans eren símbols de força— ara s'hi reclinen en un estupor indulgent, insinuant una crítica més àmplia de l'estancament politico-cultural.

Finalment, La pira del arte hoy es presenta com una crida a la renovació artística: una pira metafòrica que convida a la reflexió, la regeneració i el renaixement ardent del significat dins del món de l'art.