Les pintures d'Agustí Puig (Sabadell, 1957) semblen sorgir del no-res, per erupcionar sobre la tela en traços dinàmics que uneixen l'abstracció i la figuració. Cada superfície en capes es construeix a través d'un procés intuïtiu i vigorós, lliure però deliberat, on el gest i la contenció s'entrellacen. La tensió entre el color i la forma parla del control intencional de l'artista, fins i tot en moments d'espontaneïtat crua.
La seva tècnica és tan física com conceptual. Començant amb denses capes de pintura, intervé abans que s'assequin completament, dibuixant línies i textures incrustades que porten el record del moviment, esculpint a la superfície com si gravés un pensament directament a la matèria.
El llenguatge visual de Puig sovint evoca fragments del cos humà: extremitats solitàries (braços, cames o peus) separades del conjunt, o el contorn d'una figura representat en un sol traç expressiu. Siluetes perfilades amb pintura espessa i ricament aplicada prenen forma en composicions elegants i cal·ligràfiques que semblen alhora primàries i poètiques.
La seva paleta cromàtica i el seu contundent traç donen lloc a un estil inconfusiblement autèntic: atrevit, emotiu i clarament seu. Puig és un creador prolífic que continua produint obres monumentals i de gran escala que capten tant l'espai com l'atenció.En la seva darrera presentació, Puig mostra pintures de gran format realitzades en una paleta de tons terrosos: negre, blanc, cendra i terracota. Caracteritzades per traços expressionistes gravats en capes fresques de pintura, les seves composicions presenten línies atrevides, estries i gestos amplis. Aquestes marques primàries evoquen una estètica crua, gairebé brutalista, que ancora l'obra en una energia profunda i ancestral.
Des del 2014, Puig ha exposat regularment a les Franklin Bowles Galleries de Nova York i San Francisco, així com en llocs destacats d'Alemanya, Anglaterra, Xina i Japó, convertint-lo en un dels artistes catalans vius més reconeguts internacionalment.
La seva obra es troba en diverses col·leccions públiques i privades prestigioses, com ara: El Museu de Belles Arts de Taipei (Taiwan) El Cercle de Belles Arts de Madrid La Col·lecció Testimonis de la Fundació 'la Caixa', Illes Balears El Museu d'Art Contemporani de Tarragona, Espanya
Puig va començar a pintar de jove abans de dedicar-se al disseny gràfic i al cartellisme, disciplines que van influir molt en el seu estil més cal·ligràfic i gestual.
Durant una estada crucial a Nova York el 1992, el seu enfocament es va centrar en la construcció de textura i densitat a la seva obra. Aquell mateix any, va rebre l'encàrrec de dissenyar un segell per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.
Estretament vinculada a la Fundació Vila Casas de Barcelona, la recent exposició de Puig "La poètica del gest" va tenir lloc al Castell de Vila-seca (Camp de Tarragona, Espanya), possible gràcies a la col·laboració entre l'ajuntament i la fundació. Va ser una de les últimes exposicions comissariades sota la direcció del Sr. Antoni Vila Casas (1930–2023), considerat el darrer gran mecenes de l'art català.
L'exposició va presentar una impressionant mostra de dues teles monumentals, acuradament combinades amb pintures, escultures i ceràmiques més petites, oferint als espectadors un viatge visual i emocional captivador a través del llenguatge gestual en evolució de Puig.
Agustí Puig a exposat arreu del món i té una extensa biografia.
